Casa La Muntanyeta

Una de les sis cases del Complex Residencial La Muntanyeta, construït el 1979 a Matadepera, Barcelona. Dissenyat per Alfons Soldevila i Josep Ignasi de Llorens.

Exterior d'una casa de dues plantes en terrasses amb grans finestres, parets cobertes d'heura, una zona pavimentada amb plantes en test i una petita taula, tot envoltat de grans arbres i gespa.
Una de les vivendes del conjunt d'habitatges la Muntanyeta
Habitació amb un llit individual de fusta, parets de fusta, escriptori verd fosc amb un llum groc, gran finestra del terra al sostre amb vistes a un jardí, i un panell lliscant de paret obert amb vistes a un espai central.
Dormitori amb obertura sobre el doble espai interior
Menjador amb una taula de fusta ovalada, sis cadires Cesca, escala de fusta que condueix a la planta superior, prestatges de llibres i diversos objectes decoratius als prestatges.
El menjador se situa al mig del doble espai, element de comunicació vertical
Vista interior que mostra una escala de fusta, una sala d'estar acollidora amb sofàs blancs, una cadira gronxadora, una catifa i objectes decoratius en prestatges i parets. L'habitació té parets de blocs de formigó i una gran porta corredera que deixa entrar llum natural.
Comunicació vertical i interconnexió visual
Vista interior amb una escala de fusta, una zona de menjador amb cadires, prestatges plens de llibres i objectes decoratius, i un ambient acollidor creat per la combinació d'elements de fusta i parets de blocs de formigó.
Vista exterior d'una casa de blocs de formigó envoltada de vegetació exuberant, amb un gos estirat a terra en primer pla i arbres proporcionant ombra al fons.
Exterior, bloc de formigó i instal·lacions a la vista
Vista exterior d'una casa de blocs de formigó amb un pati jardí, envoltada de plantes en test i arbres, creant un espai exterior serè i ombrejat.
Vista d'una casa de blocs de formigó en terrasses amb grans finestres, envoltada de vegetació exuberant, un gespa, i una escala que condueix a una zona pavimentada elevada adornada amb plantes en test.
Jardí exterior a dos nivells

Fotografia d'arquitectura residencial: Casa La Muntanyeta d'Alfons Soldevila

Aquesta sèrie de fotografia d'arquitectura documenta un habitatge al Conjunt Residencial La Muntanyeta, un grup de sis habitatges construït l'any 1979 a Matadepera, Barcelona. Dissenyat per la influents parella d'arquitectes Alfons Soldevila i Josep Ignasi de Llorens, aquest projecte funciona com un model de claredat estructural i d'independència material.

La sessió fotogràfica es centra en una distribució modular i altament flexible en la qual cada element físic opera de manera autònoma, sense capes decoratives gratuïtes.

Documentant la modulació del formigó vist i les estructures exposades

La narrativa visual d'aquesta sessió es centra en l'honestedat estructural, els patrons geomètrics i els materials industrials en brut dins d'un entorn domèstic.

  • Parets de blocs de formigó vist: L'espina dorsal del disseny del conjunt és la estricta modulació de blocs de formigó vist. La fotografia utilitza una llum solar rasant i nítida per ressaltar la textura rugosa i porosa de l'obra de paleta, emfatitzant les juntes rítmiques que donen la seva identitat estructural a les façanes dels habitatges unifamiliars en filera de dues plantes.
  • Instal·lacions i serveis a la vista: En un gir radical que s'allunya dels sistemes d'habitatge ocults tradicionals, els conductes elèctrics i de fontaneria romanen visibles a les parets. Les composicions emmarquen aquests recorreguts lineals com a línies arquitectòniques gràfiques que reforcen la geometria de les habitacions.
  • Autonomia volumètrica: Les imatges destaquen una de les sis cases com un volum net i independent. L'enquadrament amb gran angular captura la perspectiva esglaonada de les unitats adossades a mesura que s'adapten a la topografia local de Matadepera.

Precisió tècnica en portafolis de tendència brutalista

Fotografiar una estructura modular i en brut de finals de la dècada de 1970 requereix un ull agut per a l'alineació i el contrast. Atès que el llenguatge del disseny s'articula entorn de la geometria precisa dels blocs de formigó, les fotografies estan preses amb una estricta alineació ortogonal. Això manté perfectament la verticalitat de finestres i pilars vists, evitant la distorsió de l'objectiu gran angular.

En calibrar acuradament l'exposició per equilibrar l'intens cel català amb les ombres profundes i texturitzades, aquesta peça de portafoli ofereix un arxiu polit i d'alta fidelitat que honora el llegat experimental i funcionalista d'Alfons Soldevila i Josep Ignasi de Llorens.